La frase del dia
Mohandas K. Gandhi, polític i pensador indi (1869-1948)
divendres, 26 de desembre del 2008
The Paradox of Our Age
divendres, 24 d’octubre del 2008
Matchbox Twenty - Unwell
http://www.youtube.com/watch?v=IOPssHhyXec
All day staring at the ceiling
Making friends with shadows on my wall
All night hearing voices telling me
That I should get some sleep
Because tomorrow might be good for something
Hold on
Feeling like I'm headed for a breakdown
And I don't know why
[chorus]
But I'm not crazy, I'm just a little unwell
I know right now you can't tell
But stay a while and maybe then you’ll see
A different side of me
I'm not crazy, I'm just a little impaired
I know right now you don't care
But soon enough you're gonna think of me
And how I used to be... me
I'm talking to myself in public
Dodging glances on the train
And I know, I know they've all been talking about me
I can hear them whisper
And it makes me think there must be something wrong with me
But of all the hours thinking
Somehow I've lost my mind
[chorus]
But I'm not crazy, I'm just a little unwell
I know right now you can't tell
But stay a while and maybe then you'll see
A different side of me
I'm not crazy, I'm just a little impaired
I know right now you don't care
But soon enough you're gonna think of me
And how I used to be
Ive been talking in my sleep
Pretty soon they'll come to get me
Yeah, they're taking me away
[chorus]
But I'm not crazy, I'm just a little unwell
I know right now you can't tell
But stay a while and maybe then you'll see
A different side of me
I'm not crazy, I'm just a little impaired
I know right now you don't care
But soon enough you're gonna think of me
And how I used to be
Yeah, how I used to be
How I used to be
Well, I'm just a little unwell
How I used to be
How I used to be
I'm just a little unwell
divendres, 17 d’octubre del 2008
RESPONSABILIDAD
Abans d'anar a Brasil vaig haver de vacunar-me i al suro de la sala d'espera del Centre de Salut hi havia aquest text penjat. Em va agradar molt per l'enginy amb què es retrata el que a vegades passa en els treballs en equip. Espero que us agradi.
Núria
Había que hacer un trabajo importante y Todos estaban seguros de que Alguien lo iba a hacer. Cualquiera lo podría haber hecho, pero Nadie lo hizo. Alguien se enojó porque era el trabajo de Todos. Cada uno pensó que Cualquiera lo podría haber hecho pero Nadie se enteró que Todos no lo iban a hacer. Todos culparon a Alguien cuando Nadie hizo lo que Cualquiera podría haber hecho.
dilluns, 16 de juny del 2008
CANVIA DE CARRIL, SI US PLAU
A més, no tots els carrers disposen d’un carril específic per als ciclistes i és en aquest moment quan sorgeix el gran dubte: vorera o calçada? Per la vorera molestem als vianants i per la calçada, evidentment també molestem. Molestem als cotxes i a les motos, molestem a persones que gràcies als usuaris del transport públic i als ciclistes encara poden respirar en una ciutat com Barcelona amb 3 milions d’habitants i amb una contaminació de l'aire i acústica que superen els límits permesos: "Els nivells de diòxid de nitrogen i de partícules en suspensió a Barcelona i el seu entorn superen els límits que fixa la normativa comunitària, cosa que suposa un risc comprovat per a la salut." (http://barcelonaldia.wordpress.com/2006/01/21/la-contaminacio-de-laire-a-larea-de-bcn-supera-el-limit-permes/)
Així, doncs, i per tornar al tema que avui ens ocupa: Per on hem de circular?

Els Amics de la bici (agrupació d’usuaris i usuàries) van redactar unes fitxes titulades En Bici per la ciutat. Un dels consells que ens donen és el següent: “Circula pel centre del teu carril, sigui quin sigui, i no et preocupis si el de darrera posa mala cara: la bici, a ciutat, té dret a un carril sencer. Això, a més d’obligar els altres a avançar-te correctament, et dóna més marge d’acció i tranquil·litat.” Per desgràcia, però, això no sempre és així. Les motos i els cotxes ens continuen avançant intentant no haver de canviar de carril perquè deuen tenir molta pressa i això, òbviament, ens posa en perill.
Com que fer servir tot un carril sembla que encara no és del tot efectiu perquè el cotxes i lesmotos canviïn de carril per avançar-nos, he creat la següent senyal: CANVIA DE CARRIL, SI US PLAU. Així que pugui la penjaré a la part de darrera de la meva bici. Espero que serveixi per alguna cosa.
Us agrairia que, si us sembla una bona idea, en féssiu difusió. No és la solució, però sens dubte és una manera més d’intentar sensibilitzar els conductors que cada dia posen en perill les nostres vides.
Moltes gràcies i molta bici!!
dilluns, 2 de juny del 2008
Los nadies de Eduardo Galeano
Los nadies va caure a les meves mans un dia de la llarga setmana santa de l'any passat en què vaig fer el curs de monitor prop del Palau de la Música. Un curs intensiu i desgraciadament acompanyat per la pluja. A les set de la tarda, després de nou hores d'estar tancats i d'anar de l'escola al bar i del bar a l'escola, sortíem bojos... els que l'heu fet ja ho deveu saber. Si no hagués estat per la gent tant maca que vaig conèixer i alguns jocs, hauria estat infernal.
Això és, per tant, un bon record d'aquella època.
També us deixo un vídeo que acabo de trobar. El derecho de soñar recitada ni més ni menys que pel mateix Eduardo: http://www.youtube.com/watch?v=todj4fK7FFI&NR=1
LOS NADIES
Sueñan las pulgas con comprarse un perro
y sueñan los nadies con salir de pobres.
Que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte,
que llueva a cántaros la buena suerte:
pero la buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca.
Ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte,
por mucho que los nadies la llamen
y aunque les pique la mano izquierda
o se levanten con el pie derecho
o empiecen el año cambiando de escoba.
Los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada.
Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos.
Que no son, aunque sean.
Que no hablan idiomas, sino dialectos.
Que no profesan religiones, sino supersticiones.
Que no hacen arte, sino artesanía.
Que no practican cultura, sino folclore.
Que no son seres humanos, sino recursos humanos.
Que no tienen cara, sino brazos.
Que no tienen nombre, sino número.
Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local.
Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata
Eduardo Galeano
(Els fragments en cursiva no apareixen a la cançó per raons d’arranjament)
diumenge, 18 de maig del 2008
Canvia d'Edson Marques
Canvia
Canvia,
però comença a poc a poc, perquè la direcció és més important que la velocitat.
Seu en una altra cadira, a l’altre costat de la taula.
Després canvia de taula.
Quan surtis camina per l’altre acera.
Després canvia de camí, vés per altres carrers, tranquil·lament, i observa amb atenció els llocs per on passes.
Pren altres autobusos.
Canvia durant un temps la roba que portes.
Dóna les teves sabates velles.
Camina descalç algun dia.
Pren-te una tarda sencera per passejar lliurement per la platja o pel parc i escoltar el cant dels ocells.
Mira el món des d’altres perspectives.
Obre i tanca els calaixos i les portes amb la mà esquerra.
Dorm a l’altre cantó del llit... després, dorm en altres llits.
Mira altres programes de televisió, compra altres diaris...
llegeix altres llibres, viu altres amors.
No facis de l’hàbit un estil de vida.
Estima la novetat.
Vés a dormir més tard.
Vés a dormir més d’hora.
Aprèn una paraula nova en una altra llengua cada dia.
Corregeix la postura.
Menja una mica menys, escull menjars diferents,
condiments nous, colors nous, delícies noves.
Intenta que cada dia sigui nou, un costat nou, un mètode nou, un sabor nou, una manera de fer nova, un plaer nou, un amor nou, una vida nova.
Intenta-ho.
Fes nous amics.
Busca nous amors.
Tingues noves relacions.
Dina en altres locals, vés a altres restaurants, pren una altra beguda, compra el pa en un altre forn.
Dina més d’hora, sopa més tard i viceversa.
Escull un altre mercat... una altra marca de sabó, una altra pasta de dents...
Banyat en un altre moment del dia.
Escriu amb bolígrafs d’altres colors.
Passeja en altres llocs.
Estima molt, cada vegada més, de maneres diferents.
Canvia de bossa, de cartera, de maletes, canvia de cotxe, compra’t unes altres ulleres, escriu poesies.
Desfés-te dels rellotges vells, trenca delicadament aquells despertadors horrorosos.
Obre un compte en un altre banc.
Vés a altres cinemes, a altres perruqueries, a altres teatres, a altres museus.
Canvia.
Recorda que, de vida, només n’hi ha una.
I pensa seriosament a aconseguir una altra feina, una ocupació nova, una feina més light, més plaent, més digne, més humana.
Si no trobes raons per ser lliure, inventa-te-les.
Sigues creatiu.
I aprofita per fer un viatge senzill, llarg, si és possible sense destí.
Experimenta coses noves.
Varia novament.
Canvia de nou.
Experimenta una altra vegada.
De ben segur coneixeràs coses millors i coses pitjors que les que ja coneixes, però no és això el que importa.
El més important és el canvi, el moviment, el dinamisme, l’energia.
Només allò que és mort no canvia!
Repeteixo per la pura alegria de viure:
La salvació és el risc sense el qual la vida no val la pena!
Per començar

Per això us vull oferir textos, frases i reflexions desperts a la xarxa.
Núria