Especialment dedicat al Xavi, que va ser la primera persona que em va parlar d'aquestes coses i d'altres.
Xerrada a càrrec de Vicens Olivé
2 de març de 2009
L’enneagrama és una manera de conèixer les persones i de conèixer-se un mateix. És un mapa de l’inconscient, un mapa del carácter. Diem de l’inconscient perquè sovint la imatge que tenim de nosaltres mateixos és errònia o desviada. Nosaltres no podem ser objectius: “el que menos sabe del agua es el pez.” Estem tant ficats en nosaltres mateixos que ens és difícil de sortir-ne per veure’ns des d’un altre punt de vista. Si preguntem als altres com ens veuen, sovint la resposta ens sorprendrà, perquè divergeix del que nosaltres opinem de nosaltres mateixos.
Els origens de l’enneagrama es remunten fa molts segles a l’Islam, en els actuals Iraq i Afganistan.Al llarg de la nostra vida, ens anem millorant com a persones, corregint les mancances que tenim, arreglant el nostre caràcter, controlant els rampells que no ens agraden... Però en situacions de tensió, d’estrès o de conflicte afloren els instints, les reaccions més primàries, les creences més arrelades en nosaltres mateixos i les parts més emocionals, que quan estem tranquils hem après a controlar.Hi ha 9 tipologies de caràcter, que Claudio Naranjo ha ampliat fins 27.
Al principi, el primer cop que hi va haver vida, la vida eren unes cèl·lules. Més endanvant es van convertir en peixos i després dels peixos van aparèixer els rèptils. Podríem dir que només teníen el centre vital, el dels instints, la vida primària, el de la supervivència, la reproducció.“Els budells són com les nostres arrels, és d’on traiem els nutrients.”Després d’aquests, van aparèixer les aus que van començar a fer una cosa extraodrinàriament nova: un mascle i una famella es posen d’acord per cuidar durant un temps els ous i les cries. Després, quan 
hagin crescut els abandonaran a la seva sort, però d’entrada, mentre són indefensos, els cuidaran. Això no havia passat mai abans ni amb els peixos ni amb els rèptils, que ponien els ous i els abandonaven.Després van aparèixer els mamífers que pel fet d’haver d’amamantar les cries, creen lligrams emocionals mare-fill. Per primer cop apareix l’emoció. Neixem amb les emocions primàries disponibles per a ser sentides totes en la mateixa mesura: l’alegria, la rabia, la tristesa i la por.
Entre els mamífers hi ha els humans que hem desenvolupat la capacitat cognitiva. Com ens ho vam fer per desenvolupar-la? Gràcies al llenguatge. Com creem el lleguatge? Un ésser humà per si sol no és un gran depredador, ni té mecanismes de defensa gaire desenvolupats. Per tant, per sobreviure els va caldre unir-se i treballar en equip. El llenguatge neix de la necessitat de coordinar accions: tu et quedes a cuidar els nens i jo vaig a caçar; tu vas per la dreta, jo per l’esquerra i quan tinguem acorralat el mamut, que ell li llançi la fletxa i el cacem, etc.Al nostre cos trobem aquests tres centres essencials i en el moment de néixer estan units, nets i oberts. L’harmonia dels tres centres dóna una persona amorosa i l’emoció relacionada a això és l’alegria. Aquesta alegria inicial es converteix en dolor a causa de la socialització (que des de petits hem de dur a terme per tal de sobreviure). El dolor és inevitable, sempre pasen coses que ens dolen: no ens donen de menjar quan volem, tenim fred, etc. Els tres centres es veuen alterats a causa d’aquest dolor i es crea un desequilibri dels centres. Aquest dolor es transforma en: Rabia (∂), Por (c) i Tristesa (♥).
Hi ha persones amb més tendència a la por, altres a la tristesa i altres a la rabia. Quan tot va bé i estem contents, aquestes reaccions al dolor (que són mecanismes de defensa) no surten a la llum, però quan ens estressem o entrem en conflicte, reaccionem de manera inconscient a través d’una d’aquestes tres emocions.Primer de tot només es contemplaven 3 tipus de personalitat (la 3, la 6 i la 9), les relacionades amb cada un dels centres. Amb el temps es van adonar que no n’hi havia prou i van afegir dos tipologies de caràcter més entre cada una de les tres primeres tipologies de caràcter.Rabia (∂)1)IRACÚN- Rabia continguda.- En ♥ i ∂: rabia- En c: perfeccionisme- “Jo sóc perfecte”, “no sóc jo qui està equivocat”- Retreu als altres allò que no han fet bé, ell ho faria millor, perquè ell es perfecte.- Solució: serenitat, acceptar que no tot és perfecte i que ja està bé així.8)LIXÚRGIA- Rabia desmadrada: no la contenen ni la volen contenir.
- En ♥ i ∂: rabia
- En c: venjança
- Persones poderoses, líders, apassionats.
- Segueixen la seva pròpia llei (la màfia és un moviement 2)
- Possessius amb la parella
- Sovint amb una infancia dura o una adolecència sense límits (boixos nois, moviments antisistema, antisocials)
- “La vida són dos dies”, “Si vols alguna cosa, agafa-la ja.”
- Solució: Connectar amb la inocencia del nen ferit que porten dins, connectar amb les debilitats de l’altra gent.
9)MANDRA
- Està rabiós i enfadat, però té mandra de mirar cap a dins seu i tota aquesta energia la pojecta cap a fora, cap al demés à fer coses, fer coses, donar als altres per no mirar a dins.
- En ♥ i ∂: rabia
- En c: sobreadaptació
- “El que tu vulguis”
- Poca consciència.
- Viure el present: tele, menjar, anar de compres...
- Persones pràctiques.
- Solen ser els fills petits o els fills grans d’una familia nombrosa on no n’hi havia per a tots i per tant havia de fer alguna cosa per que tot rutllés.
- Els costa prioritzar.
- Són feliços, tot i que en el fons hi hagi un transtorn, perquè no el veuen i no el volen veure.
- Solució: reveldia, aprendre a dir que no i a pensar primer en el que jo vull, pensar en un mateix abans que en els altres.
Tristesa (♥)
2)ORGULL
- Es creu per sobre dels demés i s’ho creuen tant que no s’adonen que ho tenen tan arrelat.
- Tenen contacte amb emocions: són uns grans seductors, a primer contacte semblen persones molt interessants.
- Venen amor, ajuda, però ho fan, no pas per ajudar als altres, sinó per ajudar-se a ells mateixos, per sentir-se millor amb ells mateixos.
- Creuen que tenen molt per donar: FALSA ABUNDANCIA.
- Solució: modestia
3)VANITAT
- Emocional fred.
- Creure’s allò que no són.
- De petits se’ls va apreciar pel que feien i no pel que eren à Si faig i faig bé, m’apreciaran més.
- ENGANY
- Volen prestigi, que en la nostra societat sovint són els diners.
- Estan desconectats de les emocions. El pitjor que els pots preguntar és “com saps que estimes algú?”
- Solució: sinceritat, autenticitat
4)ENVEJA
- FALSA DEFICIÈNCIA
- Pateixen molt.
- A la vida sempre els falta alguna cosa.
- Acostumen a ser artistes.
- Emocions variables.
- Si no tenen problemes, se’ls busquen.
- Gelosia, baralles o esforç.
- “La reina de las tragedias.”
- Catolicisme: a través del patiment arribarás a Déu.
- Solució: Valorar el que tenen, disfrutar del moment per no amargar-se.
Por (c)
5)AVARICIA
- Avaricia de donar-se a ells mateixos com a persones.
- Defensa: aïllament
- No els interessa aquest món, ni els sentits, ni el sexe...
- Buda: “medito, ayuno, espero”
- Mirar cap a dins d’un mateix tot sol.
- Solució: generositat
6)POR
- Por a la por. Covardia
- “Si ho faig, quina por.”, “Si li dic això, quina por”
- Solució: Valor, coratge, valentia.
7)GULA
- Nens mimats
- Porucs, però ha après que si ho miren des d’un altre punt de vista, és millor.
- Volen viure coses divertides.
- Els costa molt adquirir compromisos a qualsevol nivell perquè si agafo això, potser després vindrà alguna cosa millor. “Lo mejor está por venir.”
- El moviment hippy és un moviment 7.
- Grans planificadors
- Enganyadors, entabanadors.
- Solució: Conformisme, aprendre a buscar el terme mig, sobrietat (saber mesusar)
Per a Claudio Naranjo, cada una d’aquestes tipologies de caràcter es pot dividir en tres:
1. Instint de conservació (en referència a mi)
2. Instint sexual (no de l’acte sexual, sinó de vincle amb una altra persona)
3. Instint social (s’uneixen a un conjunt de persones.)
Un bon exercici per començar a conèixer-se i definir a quin perfil ens assemblem més per poder buscar solucions als nostres defectes, és escriure la pròpia biografia emocional.
BIBLIOGRAFIA RELACIONADA
Naranjo, Claudio. Caràcter y neurosis. Editorial: La Llave.
